Turnisme (alternança pacífica)

El turnisme, torn polítics o alternança pacífica va ser el sistema polític de partits i formació de governs vigent durant la Restauració Borbònica, més concretament des del 1879 fins al 1923, que va tenir com a objectiu i de fet va aconseguir, l'alternança sistemàtica, acordada i democràticament irregular en el poder dels dos partits dinàstics principals favorables a la monarquia borbònica, el Partit Conservador amb Cánovas del Castillo al capdavant, i el Partit Liberal, amb Sagasta com a líder. Tot i que totalment antidemocràtic, el turnisme tenia la seva raó de ser en l'estabilitat política que proporcionava aquest sistema, deixant a més de banda la resta de forces polítiques minoritàries com els partits nacionalistes, els partits carlins, republicans i socialistes. Perquè el turnisme tingués èxit es va desenvolupar tot un entramat electoral corrupte i fraudulent, a través de l'encasellat, que no era més que l'acord entre les dues forces principals per decidir els candidats que havien de sortir elegits a cada elecció, i la posterior tupinada electoral , per afavorir aquests candidats, amb l'ajuda dels cacics. D'aquesta manera, es pot afiormar que lluny de constituir un sistema d'alternança bipartidista pacífic, el turnisme va obeir un sistema de dominació per part de les elits polítiques del país, per reforçar i perpetuar el règim polític vigent.