Sufragi censatari
Sufragi restringit o sufragi censatari (sufragi censitari) és una modalitat de vot en la, al contrari del que ocorre en el sufragi universal, no totes les persones tenen dret a vot, sinó només aquelles que compleixen determinades condicions relacionades especialment amb la possessió d’un patrimoni, el nivell d’instrucció (saber llegir i escriure) o l’origen i la raça. Va estar en vigor sobretot al llarg del segle XIX, en els inicis dels estats moderns i després de la caiguda de les monarquies absolutistes i va obeir a l’intent de les elits polítiques i econòmiques de mantenir els seus privilegis. Per exemple, als Estats Units no es garantzió dret de vot a la població negra i indígena fins a 1965. A Espanya, el sufragi censatari va estar en vigor fins a finals del segle XIX, encara que les dones no van poder votar fins a 1931; al llarg del segle XIX els diferents sistemes de sufragi censatari exigien nivells de renda i instrucció per als homes, representant els homes amb dret a vot segons l’època a entre menys 1% al 4% de la població.
Vegeu també