Sufragi universal masculí

El sufragi universal masculí és el dret de vot que es reconeix únicament als homes, sense restriccions entre ells (d'aquí universal), deixant fora a les dones. Va ser habitual és molts països en el segle XIX i primeres dècades del segle XX. Històricament, es considera un sistema electoral intermedi entre el sufragi censatari, que supedita el vot al compliment d'unes certes condicions com a renda o classe social i el sufragi universal. La discriminació que sofrien les dones en aquest sistema electoral va provocar la irrupció del moviment sufragista, reivindicant el dret al sufragi del les dones, que finalment va culminar amb èxit en la majoria dels països.

A Espanya, les eleccions constituents de 1869 van ser les primeres celebrades amb sufragi universal masculí, gràcies al decret promulgat pel govern provisional de Serrano i Prim i que posteriorment es va reconèixer en la Constitució de 1869. Va estar vigent durant tot el Sexenni Democràtic fins a 1874. Des de 1874 fins a 1890, durant els primers anys de la Restauració Borbònica, es va tornar al sistema de sufragi censatari, fins que el sufragi universal masculí va quedar definitivament instaurat amb la Llei Electoral de 1890 impulsada per Sagasta.