Rotació triennal

La rotació triennal és un sistema de cultiu que es va implantar a l'Europa atlàntica a partir del segle XIII i que consisteix en l'alternança de diferents cultius en tres parcel·les d'un mateix terreny. Més concretament, el cicle o cronologia d'ús del sistema triennal comença amb el cultiu el primer any d'un cereal d'hivern (blat o sègol) en una parcel·la, seguit per un segon any d'un cereal de primavera o estiu (civada o ordi) o lleguminosa per a acabar amb un tercer any en què es deixava el terreny en guaret.

D'aquest forma, la rotació triennal permet la regeneració de la terra al no sobreexplotar-se contínuament, la qual cosa augmenta la productivitat quan es conrea. A més, en alternar cultius, crea una barrera contra plagues i males herbes que proliferen amb un cultiu concret. Finalment, proporciona una certa varietat de productes agrícoles. No obstant això, en deixar el terreny un any en guaret, existeix la possibilitat que a una mala collita un any determinat se succeeixi un any en guaret, la qual cosa qual incrementa el risc d'escassetat.

Va ser un sistema de cultiu més eficient que la rotació biennal, més pròpia de l'àrea mediterrània, amb l'afegit que en la rotació triennal s'utilitzaven de forma més intensiva mitjans com el bestiar de tir, arades especialitzades i abonaments. Va ser substituït pel sistema Norfolk de tipus quadriennal a partir del segle XVIII.