Manifest de Manzanares

El Manifest de Manzanares va ser un manifest o declaració pública realitzada el 7 de juliol de 1854 que exigia una regeneració liberal contra el moderantisme afavorit des de la monarquia d'Isabel II. Va ser signada pel general Leopoldo O'Donnell i redactada per endavant pel jove polític Antonio Cánovas del Castillo. El manifest va ser publicat en el marc de la revolta militar desencadenada uns dies abans, el 28 de juny, i que inicialment fallida, va obligar a les tropes de l'O'Donnell a fugir cap al sud. En el seu periple, les tropes d'O'Donnell es van unir a les del general Serrano en la localitat de Manzanares (Ciudad Real), on el propi Cánovas del Castillo va redactar el manifest. Amb un ferm caràcter reivindicatiu però sense arribar a la ruptura, unint el canvi amb l'estabilitat, el manifest exigia un conjunt de reformes liberals, respectant alhora l'ordre de la nació i la legitimitat de la monarquia vigent; concretament demanava una llei electoral i llei d'impremta democràtiques, rebaixes d'impostos, descentralització i autonomia local i la creació d'una Milícia Nacional, de caràcter popular, enfront de l'exèrcit professional.

La publicació del manifest va tenir un efecte gairebé immediat. Als pocs dies, una revolta popular es deslligava per diverses ciutats del país, amb barricades i enfrontaments als carrers. La reina va haver finalment d'accedir a les peticions de reforma i va encarregar al general Baldomero Espartero la formació d'un govern, demanant a O'Donnell que tornés a Madrid. El 28 de juliol de 1854 Espartero entrava aclamat per la població a Madrid i es va abraçar amb O'Donnell. Començava així el Bienni Progressista.

Text del Manifest de Manzanares

Espanyols: L'entusiasta acolliment que va trobant als pobles l'Exèrcit liberal; l'esforç dels soldats que el componen, tan heroicament mostrat en els camps de Vicálvaro; l'aplaudiment amb què a tot arreu ha estat rebuda la notícia del nostre patriòtic alçament, asseguren des d'ara el triomf de la llibertat i de les lleis que hem jurat defensar.Dins de pocs dies, la major part de les províncies haurà sacsejat el jou dels tirans; l'Exèrcit sencer haurà vingut a posar-se sota les nostres banderes, que són les lleials; la nació gaudirà els beneficis del règim representatiu, pel qual ha vessat fins ara tanta sang inútil i ha suportat tan costosos sacrificis. Dia és, doncs, de dir el que estem resolts a fer en el de la victòria.

Nosaltres volem la conservació del tron, però sense camarilla que el deshonri; volem la pràctica rigorosa de les lleis fonamentals, millorant-les, sobretot l'electoral i la d'impremta; volem la rebaixa dels impostos, fundada en una estricta economia; volem que es respectin en les ocupacions militars i civils l'antiguitat i els mereixements; volem arrencar els pobles a la centralització que els devora, donant-los la independència local necessària perquè conservin i augmentin els seus interessos propis, i com a garantia de tot això volem i plantejarem, sota sòlides bases, la Milícia Nacional. Aquests són els nostres intents, que expressem francament, sense imposar-los per això a la nació.

Les Juntes de govern que han d'anar-se constituint a les províncies lliures; les Corts generals que després es reuneixin; la mateixa nació, en fi, fixarà les bases definitives de la regeneració liberal al fet que aspirem. Nosaltres tenim consagrades a la voluntat nacional nostres espases, i no les enbeinarem fins que estigui complerta.

Caserna general de Manzanares, a 6 de juliol de 1854.

El general en cap de l'Exèrcit constitucional, Leopoldo O'Donnell, comte de Llucena.