Estats Generals

A la història de França, els Estats Generals van constituir l'assemblea general de l'Antic Règim, que reunia els tres estaments (noblesa, clergat i Tercer Estat) i que convocava el monarca per prendre decisions en situacions greus. Els Estats Generals mancaven de poder legislatiu i eren cridats sense més per rebre les opinions dels tres estaments. El Monarca designava els representants del clergat i de la noblesa, i el Tercer Estat era l'únic sector que s'elegia més o menys democràticament. Sigui com sigui, els membres dels Estats Generals no eren representants en sentit estricte, sinó delegats, i només podien comunicar les opinions i queixes dels seus districtes respectius. Els representants d'aquests tres estaments es reunien en estats o assemblees separades i després cada estament votava un únic vot (vote par ordre), és a dir, els delegats no votaven individualment. Com que el clergat i la noblesa s'unien, la capacitat de decisió del Tercer Estat era escassa. La Revolució francesa va suprimir aquest sistema i va instaurar l'Assemblea Nacional, elegida democràticament i que decidia per majoria de diputats.