Celibat

El celibat (del llatí caelebs, "sol, sola") és la situació personal de la persona que ha renunciat a relacions de parella de tipus afectiu-sexual i que ha optat per la castedat. Al llarg de la història i en algunes cultures, alguns col·lectius i individus han definit la seva identitat i personalitat de manera temporal o permanent en funció d'aquesta situació. El cas més conegut és el dels religiosos de l'Església catòlica, on el celibat és una tradició perfectament assentada, sense ser dogma ni doctrina. Es considera també mostra de devoció en altres tantes religions i esglésies. Des d'un punt de vista antropològic, el celibat implica la renúncia a les relacions sexuals i ha de ser considerat com una pràctica equivalent a la vigília i el dejuni, relacionat amb uns certs rituals. En general, també és una pràctica de purificació i que es considera que aporta carisma a la persona. El sociòleg Max Weber veia en el celibat religiós dos objectius: d'una banda, l'objectiu místic i, per un altre, l'autocontrol relacionat amb l'ascetisme.